Llegia aquesta setmana una entrevista al director general executiu del Club Deportivo Castellón, Alberto González, que em va cridar l’atenció. Més enllà del bon projecte esportiu i estructural que estan duent a terme, de tots els detalls de gestió i de futur, hi va haver una resposta que em va sorprendre.

Reprodueixo textualment: (link entrevista)

  • Què us distingeix d’altres equips d’Espanya?
  • Tenim una dinàmica de treball molt jove i innovadora. Per exemple, al club tots els treballadors compten amb eines digitalitzades i Intel·ligència Artificial (com comptes Claude) per multiplicar la productivitat. Vam anar a una reunió de clubs a Madrid pensant que tots feien alguna cosa similar i resulta que érem els únics.

 

Fort, no? Segueix havent-hi una forta resistència a l’ús de la IA a les grans empreses. Segurament, un dels principals motius és el de la privacitat de les dades i el de no voler compartir dades sensibles amb aquestes eines. I això fa que no permetin que facis servir el teu compte de la feina amb la IA.

Però, què fa tothom? Usar el seu compte privat per a la feina. Per ajudar-lo a escriure correus o a respondre’n dubtes. Encara pitjor! Molta més privacitat descontrolada. Quan el més sensat és proporcionar-los un compte a tots els teus empleats, com una extensió més de la seva feina, com un assistent personal a temps complet. I poder posar tu, com a empresa, els límits.

Perquè no posaràs portes al camp. És com si fa 30 anys haguessis prohibit fer servir internet als teus treballadors. El mateix. Com més trigues a adonar-te’n, més en sortiràs perjudicat.

Ja ho diu l’exemple que us posava: usar la IA a la teva empresa continua sent un fet diferencial. Cal aprofitar l’oportunitat dels indecisos, dels poregosos, dels incrèduls. Dels que deien que això d’internet era una cosa estranya. O que els mòbils no tenien sentit (sí, n’hi havia). O, fa 100 anys, que les màquines les carregava el diable.

Perquè la IA llevarà llocs de treball, és clar. Però dels mediocres. Els espavilats milloraran el seu rendiment. Seran més eficaços, més bons. Millors. I els barres, els que continuïn cobrant preus d’abans, treballant menys, també acabaran sent desemmascarats i assenyalats.

El tauler està sobre la taula. Les fitxes disposades. De tu depèn si vols diferenciar-te de la resta: Mediocres, espavilats o barres. Tu què ets?