Tinc una teoria: Google Maps ens ha convertit a tots en crítics gastronòmics. Som capaços d’escriure una ressenya negativa més ràpid del que trigem a demanar el compte.

Si ens serveixen el cafè fred, el cambrer triga vint minuts o ens cobren un suplement que no esperàvem, traiem el mòbil i comencem a redactar. Només ens falten les estrelles Michelin i un programa a la televisió.

Però quan ens atenen de meravella, mengem bé i el cambrer fins i tot recorda com ens agrada el cafè, paguem, donem les gràcies i continuem amb la nostra vida. Total, és la seva feina.

Doncs resulta que últimament dos amics m’han fet pensar força sobre això. I cap dels dos no m’estava intentant vendre res. Cosa que ja és estranya en els temps que corren.

Un cafè, una conversa i un ego que es va quedar sense postres

La setmana passada vaig quedar amb un amic que també ha estat client de Marficom. Feia temps que no ens vèiem i, després de posar-nos al dia, em va voler agrair la feina que havíem fet junts. Em va parlar de la dedicació, de l’esforç i d’aquelles vegades que hi havíem estat quan ens necessitava.

Jo escoltava encantat. Si hagués portat una llibreta, hauria pres apunts per ensenyar-los a la meva mare o al meu soci.

Fins que va arribar el famós «hi ha una cosa que et volia comentar». I el meu ego va deixar de demanar postres.

Em va explicar alguns aspectes de la nostra col·laboració que podríem haver fet millor. Sense retrets, amb arguments i amb la confiança de qui sap que et pot dir les coses a la cara. I li ho vaig agrair tant com les bones paraules, perquè m’estava donant informació que difícilment hauria aconseguit d’una altra manera.

No us penseu que era la tècnica del biquini, aquella d’embolicar una crítica entre dos elogis. Després vam continuar parlant d’un projecte que necessitava i vam acabar avançant-hi. Així que la conversa no només va servir per mirar enrere, sinó també per continuar treballant junts.

Uns dies abans havia llegit una publicació del meu amic Guillem a LinkedIn que em va fer pensar en una cosa semblant. Explicava que una amiga li havia dit que li agradaven les seves vambes. Cinc segons, un comentari sense més intenció i dues persones que van continuar caminant amb un somriure.

Dos amics, dues situacions diferents i una mateixa lliçó: se’ns dona força millor detectar el que està malament que no pas dir en veu alta el que està bé.

El teu cervell també agraeix un bon compliment

I aquí ve una curiositat que m’ha encantat descobrir.

El 2023 es va publicar un estudi en què uns investigadors van analitzar, mitjançant ressonància magnètica funcional, com responia el nostre cervell als elogis sincers i a les afalagadures poc fiables. Van descobrir que els elogis percebuts com a sincers produïen una activació més gran en una regió relacionada amb la recompensa: el nucli accumbens.

És a dir, el nostre cervell distingeix entre un reconeixement que considera merescut i unes paraules boniques dites per quedar bé.

Tots coneixem algú que ens diu que tot ho fem meravellosament. Normalment, quan aquesta persona comença amb un «et volia demanar un favor», entenem moltes coses.

Però el reconeixement sincer té un altre avantatge: ens ajuda a identificar què fem bé i què val la pena repetir.

I a les empreses això és fonamental. Si un company s’equivoca, de seguida trobem cinc minuts per explicar-li què ha passat. Però quan resol un problema complicat, atén especialment bé un client o aconsegueix tirar endavant un projecte difícil, moltes vegades rep un «perfecte» i passem al següent.

Després ens preguntem per què falta motivació als equips.

Reconèixer la feina ben feta no substitueix un sou just ni una bona organització, però contribueix a generar confiança, millorar les relacions i fer que les persones se sentin valorades. I té un avantatge extraordinari: és gratis. Una cosa que els departaments financers haurien de celebrar amb una festa.

Les ressenyes de Google no són només estrelles

Tot això m’ha fet pensar en una cosa que fa anys que expliquem a Marficom.

Quan treballem la reputació i l’experiència de client d’una empresa, insistim en la importància d’escoltar. Les crítiques són valuoses perquè permeten detectar problemes, però les felicitacions també contenen informació. Ens diuen què estem fent bé, què valoren els nostres clients i per què ens escullen.

Una ressenya de Google, per exemple, no és només una eina per millorar la visibilitat d’un negoci. És una recomanació pública que pot ajudar algú que encara no et coneix a prendre una decisió.

Moltes empreses s’esforcen moltíssim a aconseguir clients nous, però a penes dediquen temps a escoltar i donar visibilitat als qui ja estan satisfets.

Això sí, convé distingir entre aconseguir ressenyes i aconseguir bones ressenyes. Les primeres es poden demanar. Les segones cal guanyar-se-les.

A casa del ferrer, ganivet de fusta

I ara ve la confessió 😅. A Marficom parlem molt de la importància de les ressenyes de Google, de la reputació en línia i d’escoltar els clients, però gairebé mai no demanem ressenyes per a nosaltres.

Sí, una agència de comunicació que recomana als seus clients treballar la seva reputació i després s’oblida de demanar opinions sobre la seva pròpia feina. Molt coherent tot plegat. Sort que no ens dediquem a organitzar agendes, perquè arribaríem tard fins i tot al nostre propi casament.

Així que faré una cosa que hauria d’haver fet fa força temps.

Si has estat client de Marficom, has col·laborat amb nosaltres o has tingut una experiència professional amb l’agència, ens deixaries una ressenya a Google?

No cal que ens posis cinc estrelles si no les mereixem, ni que escriguis una declaració d’amor. Explica’ns què destacaries de la nostra feina, com ha estat la teva experiència o què creus que podríem millorar. Una opinió sincera té força més valor que un elogi per compromís.

Deixa aquí la teva ressenya sobre Marficom a Google

I ja que hi som, et proposo una cosa més. Avui, abans que s’acabi el dia, digues a algú que ha fet alguna cosa bé. A un company, a un client, a la teva parella o al cambrer que et prepara el cafè cada matí. No esperis que s’equivoqui per dedicar-li unes paraules.

Potser no canviaràs el món, però pots alegrar el dia a algú i millorar la vostra relació. I si a sobre li expliques què ha fet especialment bé, probablement li estaràs donant una informació molt més útil del que t’imagines.

A mi m’ho han hagut de recordar dos amics en qüestió de dies. Un amb una conversa sincera i l’altre amb unes vambes.

I aquí em teniu, demanant ressenyes a Google després d’anys dient als nostres clients que ho haurien de fer.

Això sí, si em vols deixar una ressenya negativa, si us plau, comença per alguna cosa bonica. Que el meu ego encara no ha superat allò de les postres.